Stella Guide

Estudiar amb eficàcia: les 10 tècniques passades pel sedàs de 399 estudis

7 d’octubre del 2026 · 5 min

Estudiar amb eficàcia: les 10 tècniques passades pel sedàs de 399 estudis

Una revisió de referència publicada el 2013 per John Dunlosky i quatre col·legues va classificar deu tècniques d’estudi sobre una base de 399 estudis recollits. Només dues van obtenir la nota màxima: l’autoexamen, que fa produir la resposta de memòria, i l’espaiament, que reparteix les sessions en el temps. Rellegir i subratllar, les dues pràctiques que els alumnes citen més en les enquestes, no fan millorar el rendiment de manera fiable.

L’informe de 2013: dues tècniques al capdamunt

La revisió es titula «Improving Students’ Learning With Effective Learning Techniques». La signen John Dunlosky i quatre coautors, i es va publicar a Psychological Science in the Public Interest el gener de 2013. Hi passen revista deu tècniques, de la rellegida a l’autoexamen. El triatge es fa per la generalitat dels beneficis, d’un públic a l’altre i d’un contingut a l’altre.

Gregory Donoghue i John Hattie van reprendre la base d’aquesta revisió en una metaanàlisi publicada el 2021 per Frontiers in Education: 399 estudis referenciats, dels quals 242 explotables quantitativament. El corpus suma 1 619 efectes sobre 169 179 participants. La mitjana general arriba a d = 0,56. La pràctica espaiada encapçala les deu tècniques (d = 0,85), davant de l’autoexamen (d = 0,74).

La classificació dels autors segueix aquest ordre. Dues tècniques obtenen l’avaluació d’utilitat alta: l’autoexamen i la pràctica espaiada. Cinc tècniques queden en utilitat baixa, entre elles la rellegida i el subratllat. En la síntesi de 2021, el subratllat i el resum obtenen els dos efectes més febles de la taula.

Autoexamen: l’escletxa que creix amb el retard

L’autoexamen consisteix a produir la resposta de memòria: respondre una pregunta, recitar una lliçó, refer un exercici sense el model. Henry Roediger i Jeffrey Karpicke van comparar dos règims d’estudi sobre textos científics: rellegir el passatge, o escriure tot el que se’n retenia, sense correcció (Psychological Science, 2006).

Cinc minuts després de l’estudi, la rellegida mantenia un lleuger avantatge: 81 % de record contra 75 %. Dos dies després, l’ordre s’havia invertit (68 % contra 54 %), i l’avantatge de l’autoexamen aguantava una setmana (56 % contra 42 %).

L’informe de 2013 atribueix a l’autoexamen una utilitat alta, fonamentada en efectes obtinguts en alumnes d’edats i nivells variats. També documenta un punt d’aplicació: l’autoexamen amb correcció dels errors va millor que l’autoexamen sol, i el seu avantatge sobre la rellegida es considera «extremadament robust».

Espaiar: la mateixa feina, millor col·locada

La pràctica espaiada reparteix una mateixa quantitat de feina en sessions separades per dies. La pràctica massiva la concentra en un sol bloc, com en la revisió de la vigília.

Quatre metaanàlisis recollides per Donoghue i Hattie cobreixen uns 300 estudis de comparació entre espaiat i massiu, amb un efecte mitjà de 0,60. En matemàtiques, l’experiment de Doug Rohrer i Kelli Taylor (Applied Cognitive Psychology, 2006) va repartir deu problemes en dues sessions separades per una setmana, mentre un segon grup encadenava els mateixos deu problemes en una sola sessió. Al cap d’una setmana, els dos grups s’assemblaven; a les quatre setmanes, el grup espaiat arribava al 64 % d’encerts contra el 32 %, sense exercicis addicionals.

La combinació de les dues tècniques guanyadores té nom: reaprenentatge successiu. Es tracta de recordar un contingut fins a encertar-lo, i després tornar-hi en sessions espaiades. En els experiments de Katherine Rawson i els seus col·legues (Journal of Experimental Psychology: Applied, 2018), amb un nombre igual de records, els elements repartits en tres sessions espaiades aguantaven al 68 % després d’una setmana, contra el 26 % quan els tres records es concentraven en una sola sessió.

Rellegir i subratllar: els dos preferits del públic

En les enquestes citades per l’informe de 2013, la rellegida i el subratllat encapçalen els mètodes que els alumnes declaren fer servir. Tots dos figuren entre les cinc tècniques classificades d’utilitat baixa.

Rellegir fa familiar el text, i aquesta familiaritat alimenta la confiança. En els experiments de Roediger i Karpicke, els estudiants que havien rellegit preveien millor èxit que els que s’havien examinat; una setmana més tard, el resultat real era invertit. La síntesi de 2021 hi afegeix un efecte secundari del subratllat: pot destorbar la capacitat de treure inferències, i la seva aportació al rendiment continua sent feble.

Què poden canviar la classe i la casa

L’informe de 2013 llista aplicacions directes per als cursos. Una seqüència pot obrir-se amb un test curt amb correcció, sobre les idees essencials de la seqüència anterior. Els conceptes importants es reprenen al llarg de diverses sessions. Per als exercicis, la repartició no demana problemes addicionals: cada sèrie manté els exercicis del dia, i els records del mateix tipus tornen en les sèries següents (Rohrer i Taylor, 2006).

A casa, les mateixes palanques es traslladen: preguntes que demanen produir la resposta, amb correcció immediata; i cites de revisió fixades en diversos dies. Per jutjar un aprenentatge, el test a distància continua sent la referència (Roediger i Karpicke, 2006).

Stella: qüestionaris a les lliçons, una sèrie de dies

Stella és una aplicació d’aprenentatge per a nens de 4 a 17 anys i els seus pares. Segons l’edat, el contingut canvia de forma: àudio per als de 4-6 anys, lliçons curtes després.

El recorregut reprèn les dues tècniques que l’informe de 2013 situa al capdamunt. Quan una lliçó s’acaba, el qüestionari corregit fa produir la resposta de memòria, com en l’autoexamen dels estudis. La sèrie de dies, per la seva banda, compta els dies en què s’ha acabat almenys una lliçó: la progressió s’estén al llarg de les setmanes.

Les puntuacions es mostren després de cada qüestionari, i cada curs es tanca amb un qüestionari final. Un tauler dona als pares la visió de conjunt, i les dades personals es queden a l’aparell. Els comptes dels menors de 13 anys passen pel consentiment parental, d’acord amb la COPPA.

També de Macaron Software